Any sabàtic?
gener 20, 2009
Quan vaig saber que em quedaria sense feina, i després de païr la notícia, les meves petites cèl·lules grises van començar a treballar sense que jo quasi bé m’en adonés.
Al cap d’uns dies em va venir al cap, com de sobte, que volia fer un gir en la meva vida professional i dedicar-me a allò que sempre m’havia interessat: l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual o amb necessitats especials – ho teniu explicat al “Projecte vital”.
A partir de llavors, un dubte m’està rondant: busco feina i l’aconsegueixo, o em preparo per aquest nou projecte?
Després de moltes reflexions, que no seran les últimes, penso que el millor que puc fer és prendre’m el 2009 com un any sabàtic. Aprofitar-lo per formar-me i agafar experiència en aquest sector.
A vegades, quasi bé sempre, veig clar que el que haig de fer és això. Però d’altres, m’assalten els dubtes i la por, molta por. Por de perdre el tren de l’activitat professional, por de quedar-me exclosa, por de no aconseguir el meu objectiu, por perquè ja tinc una edat …
M’animeu a que segueixi endavant, que continui amb el meu projecte … però tinc por. Hi ha moments en que no sé si estic fent el correcte.
Sé que tinc les capacitats i habilitats per dedicar-me a allò que vull però, de tant en tant, la meva autoestima em juga males passades. O potser no és l’autoestima. Potser és, senzillament, la incertesa.
L’incertesa de no saber si el meu projecte anirà endavant i l’incertesa de no saber si alguns de vosaltres seguiu o seguireu al meu costat.
En qualsevol cas, aposto per aquest any sabàtic, plè de dubtes, de formació, coneixement, noves experiències, nous companys de viatge, i de vells amics i persones estimades que necessito per anar endavant.
A la vida, quan neixem ens regalen una maleta que nosaltres anem omplint a mesura que fem el nostre viatge. L’important es anar omplint-la de bons records, de fantàstiques vivències, de companys de feïna, de somriure de nens, d’abraçades en el moment adequat i de força amistat. Hi hauran vegades que tindrem al costat unes persones que ens ajudaran a empenyar aquesta maleta i d’altres vegades que aquestes persones no hi seran però hi haurà d’altres noves… l’important es sentir la inexplicable sensació de poder obrir aquesta maleta i mirar adintre amb un gran somriure a la cara i amb els ulls briliants.
Qui no risca i qui no viatja no omple la maleta, així que anims en el teu nou trajecte i no oblides que a prop o lluny, hi serem molts per ajudar-te a empentar i sobre tot a obrir aquesta grosa maleta.
M’ha agradat el teu comentari; el símil de la maleta està molt bé.
… encara que, al pas que anem, potser més que una maleta necessitarem un bagul !!!!
Hola noia!
De ben segur que tens dubtes. De fet si no fos així, malament, no?
De tota manera el fet de plantejar-te una temporada ” fora del món laboral” crec que és del tot sana, en el sentit de que ajudará a treure’t de sobre totes aquelles “cosetes”, hàbits,…. que és necessàri deixar enrere per començar una nova etapa. A més, no se sap mai quan durará aquesta etapa, tu pots proposar-te unes fites ara a nivell academic i de formació i aquestes mateixes fites et portarán per camins que ara desconeixes. Per tant, d’aqui una temporadeta adivina on ets!! De ben segur que pensarás de manera diferent sobre moltes coses, hauràs establert altres canals, altres amics, altres ” de tot”. Així doncs, endavant!! segur que pel camí trobes moltes coses interessants i ja saps alló de: no hi ha cap decisió que sigui definitiva.
Ei sister!
Diuen que va bé això de fer una paradeta de tant en tant i cada cop estic més convençuda de que és així. Com tu dius, és una mica com fer neteja …
i sigui on sigui on em porti tot plegat de ben segur que hi arribaré ben neta i pulida, amb la neteja qe estic fent !!!
Ens veiem …