2008
desembre 14, 2008
S’acaba, afortunadament, podria dir.
Ha estat dur, molt, i està essent dur. Però la seva duresa, ni de bon tros, és superior al que m’ha donat, i al que he sigut capaç de rebre.
He retrobat a molt bons amics, alguns de la joventud i d’altres de la maduresa. Persones que estan, i sempre han estat al meu costat. Persones a les que sempre he sentit a prop, encara que els anys i la distància pretenguessin el contari.
Hem sigut, tots nosaltres, capaços de retrobar-nos on ara som, sense preguntes, sense retrets, sense explicacions ni justificacions.
En aquestes condicions, benvingut retrobament !
També hi ha hagut alguna pèrdua. Però no ens enganyem: han sigut pèrdues anunciades. A vegades, ens entastem a mantenir a algú al nostre costat, quan sabem que no ens aporta res i que nosaltres no li aportem res. Per tant, en aquest punt, el més honest és trencar el lligam i deixar que cadascú segueixi el seu camí.
També ha estat un any de voler estar al costat d’aquelles persones que per diferents raons, em fan sentir part de les seves vides i que, per diferents raons, són part de la meva.
A tots vosaltres, benvinguts i ben retrobats.
Espero, en el futur, poder estar a la vostra alçada, ser capaç de mantenir-vos al meu costat i ser capaç de deixar-vos ser el que voleu ser.
No m’acaba de fer el pes això de fer balanç quan acaba un any… prefereixo anar disfrutant d’amistats retrobades (sí, més de 30 anys!) o de totes les coses bones que per sort em pasen, o patint pels petits o grans fracassos i dolors… i entremig, viure sense més transcendència que intentar ser i fer feliç. Sí, gràcies, Sandra!
PD. M’ha sortit una mica filosòfic, aques comentari, ho sento, és per “l’envoltori” que m’intimida…
Gràcies, Pere per passar-te.
Estic d’acord amb tu; de fet, no n’he fet mai de balanços quan s’acaba l’any. Però és que aquest 2008 ha estat molt especial i diferent, i és una manera d’acabar-lo també diferent: donant les gràcies i disfrutant d’allò bo que m’ha portat.
I, si us plau, que no t’intimidi l’envoltori: que aquí per entrar t’has de treure les sabates.
PD: Ja saps: seguim !
Hola noia!
Molt bé això!!
Espero no ser la primera ni l’ultima, es clar, en posar un comentari. Haig de dir que no sé gens com funciona això, així que ja aniré vaient com va.
Annalis
Hola sister !
!
Aquí t’espero, que això és molt fàcil !!!!
El que és difícil és expressar-se públicament
Jo si que em trec les sabates, que tinc els peus molls… i també em trec el barret! Molt be Sandraaaaa!!!( Si que ets gran,xo en una coseta molt petiteta) ;p
Deu ser perque acabo d’arrivar de viatje… jejeje! La balança del que ha anat be i el que ha anat malament millor fer-la dia a dia, per poder millorar el dia seguent… Així que feliç dia 16 de Desembre!! I que dema sigui encara millor!! Wapa, ens veiem per Nadal!!!! será un re-retrobament!!! diferent people…diferent year… I don’t know, you know? jajaja, ja parlarem… MUAK
2008… quin anyet…creo considero y opino… que no hay mal que por bien no venga, i encara que no ha sigut un dels meus millors anys, estic contenta
Juls, si aquí algú és gran, … aquesta ets tu !!
Smuaks
Hola Sandra,
el 2008 pot haver estat dur, però tot depèn de la referència que es prengui. Les etapes són això, etapes. Així que s’han d’acabar. Seria més dur, fins i tot, estupid (perdó) voler fer allargar allò que no pot ser fèrtil, com tu mateixa dius.
És cert que aquelles relacions/coneixences que no t’aporten res i tu els hi aportes res, poden ser estèrils… Però com saps que no t’han aportat, t’aporten o no t’aportaran aquell “granet de sorra” per completar la platja de la teva experiència?
Estic lluny de tenir una platja, tan sols, sorra als peus descalços, però segur que un granet és teu.
Seguiré visitant el blog, encara que sigui de tant en tant…
Hola Salva ! Com m’agrada que t’hagis passat per aquí !!
Ja saps que no acostumo a allargar el que, com tu dius, és estèril; per això començo ara una nova etapa.
Potser no m’he explicat bé, però no volia dir que no m’han aportat, sinó que ja no m’aporten i jo tampoc aporto en aquest moment. És clar que han posat el “granet de sorra” ! Però és, precisament, això: ja l’han aportat i jo també l’he aportat, i aqui s’acaba … de moment !!
S’acaba una etapa i en comença una altra.
Sort i felicitat !